Bienvenido
Quiero dar la bienvenida a Xavi a la blogosfera. Estoy seguro de que tiene muchas cosas interesantes que contar.
El sitio de Pablo Rodríguez Madroño
Quiero dar la bienvenida a Xavi a la blogosfera. Estoy seguro de que tiene muchas cosas interesantes que contar.
Ayer fuimos a pasar el dÃa a la playa y a ver la Festa al Cel. Este año en lugar de ir al Bogatell nos apostamos al lado de la Zona VIP de la Mar Bella, y disfrutamos mucho más al poder ver el rescate marÃtimo y la demostración del hidroavión.
Aquà hay algunas de las fotos que tomamos:
Y aquà está el resto de fotos, para que disfruten los masoquistas forofos.
Ya tengo nombre para las actividades que voy a realizar en el trabajo: Product Manager.
Ahora estoy en el lado oscuro…
Una cosa muy sencilla de hacer y muy resultona cuando hay que tener un postre elegante son las trufas de chocolate.
Se necesita nata de cocinar, chocolate para postres y algo de cobertura para las trufas (yo utilizo granitos de chocolate, pero también quedarÃan bien con cacao en polvo). La regla fácil es que se necesita tanta nata en cl. como la mitad del peso del chocolate en gr. y tirando por lo bajo si es necesario. Por ejemplo, para un brick de nata de 20 cl. (200 ml.) se necesitan unos 400 gr. de chocolate. El chocolate que uso normalmente es el de postres de Nestlé, disponible en la mayorÃa de supermercados a un precio razonable.
La preparación consiste en hervir la nata y echarla encima del chocolate partido a trocitos. Se mueve con una cuchara para mezclarlo bien y se deja enfriar (incluso en nevera) hasta que quede bien frÃo para facilitar la manipulación posterior.
A continuación se hacen bolitas de chocolate y se recubren en la cobertura escogida. El simple calor de los dedos hace que la trufa quede bien cubierta.
El resultado deberÃa ser algo asÃ:
Sólo queda guardar en la nevera hasta consumir esta delicia para los amantes del chocolate.
A una etapa molt sensible de les nostres vides và rem ser vÃctimes d’un robatori. En fer la denúncia a la comissaria dels Mossos de Les Corts vaig llegir a una placa un poema que em va emocionar molt.
De tant en tant m’he anat enrecordant d’ell, l’he anat buscant i finalment l’he trobat. Es diu «Assumirà s la veu d’un poble», i l’autor és Vicent Andrés Estellés. Aquà el podeu trobar.
El fragment que vaig llegir a la comissaria era el següent:
Assumirà s la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble,
i serà s, per a sempre, poble,
i patirà s, i esperarà s,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
Llevat de consideracions de si els cossos de seguretat han d’assumir la veu d’un poble o si han d’estar a les ordres d’ell, em sembla profundament inspirador. A continuació copio el poema complet, que sembla respondre a les situacions que s’han donat recentment.
Assumirà s la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble,
i serà s, per a sempre, poble,
i patirà s, i esperarà s,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixarà s de comptar les sÃl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà , però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
PodrÃem reflexionar si no és que els Mossos estan rebent les crÃtiques del poble al qual han de protegir. O és que el seu poble, en realitat, el composa la classe polÃtica?
Són temps complicats per a tothom i les respostes no són fà cils.