Com visc la xarxa?

A petició de la Bernadette, vaig a explicar una mica com visc la xarxa social i 2.0.

El meu punt de vista és el d’un tecnòleg i no tant el d’un usuari. Normalment he descobert les eines socials molt més abans que tinguessin un ús massiu, i crec que en general no les estic utilitzant al màxim perquè el meu cercle de coneguts no és tan friki com jo, i quan ells arriben jo ja estic provant coses noves.

Per a mi el 2.0 representa un concepte de caire sobretot tecnològic: AJAX, web dinàmica… encara que reconec la vessant social: tags, crowdsourcing… Els rumors que es comencen a sentir de la web 3.0 (web semàntica) no em fan pensar que triomfarà com va fer la web 2.0: els conceptes i el coneixement no són classificables ontològicament ni semàntica, sinó que s’adeqüen més a la flexibilitat del tagging i les folksonomies. Crec que és sobretot per això que ha triomfat la web social.

He viscut amb molta emoció el descobriment de que pots reprendre el contacte amb vells coneguts gràcies a les xarxes socials. Això és molt interessant per a gent com jo que ha viscut en llocs diferents i coneix gent de molts llocs. Retrobar la gent va a salts: un dia cerco algú perquè me’n recordo d’ell i de cop veig els seus contactes i trobo de retruc molta més gent.

He tingut (i segueixo tenint) algun moment de crisi quan veig que és impossible estar al dia de tots els avenços, les noves propostes i les noves xarxes. M’hi hauria de dedicar tot el dia!

No hauria dit mai que Facebook tingués l’èxit que està tenint. La primera vegada que vaig sentir a parlar de Facebook va ser cap el 2.004 o el 2.005, i recordo que volia fer-me un compte però l’accés encara era molt restringit. Quan el van obrir me’n vaig fer un, però no podia contactar amb ningú que conegués! Ara, però, pràcticament tothom hi és, i qui no vol ser-hi (cosa totalment lícita) apareix com una espècie estranya d’eremita.

Ara que ja porto algun temps participant del web social crec que està universalitzant i facilitant la incorporació de molta gent que no s’atrevia amb coses com el correu electrònic, tenir un espai a Internet, pujar-hi fotos… I veig que cada cop més gent té més facilitats per a generar més informació (qualsevol pot escriure un blog, penjar les seves fotos…)

Si hagués de donar un consell a algú que es vol començar a participar en el web social li diria que no s’agobiés i que anés de mica en mica. Que fes una petita passa cada dia, o cada setmana, però sense aturar-se ni anar enrere. I que provi primer d’interactuar amb gent de la seva confiança: fills, germans, …

Tenim la sort de viure una època molt excitant en la que tot avança molt ràpidament, de forma que en poc temps estem veien una revolució en tots els aspectes de la societat. Aprofitem-ho!